#JuguemAmbElCor

Quan ahir sonava el despertador a les 4 del matí per marxar cap a Vitòria, no m’esperava tanta emoció fins l’últim instant, encara que era previsible, després del miracle de l’any passat. 2 autobusos carregats d’aficionats del Manresa marxavem cap a la capital Alabesa amb més il·lusió i passió que altra cosa.

La cosa estava molt i molt difícil. Ibon Navarro ho havia dit a la roda de premsa prèvia: la setmana havia sigut molt i molt dura, sobretot els primers dies després de la derrota dolorosa contra el Gipuzkoa Basket. Tot i això, el Manresa depenia d’ell mateix: guanyar al Laboral Kutxa o sinó, que perdés l’Estudiantes contra el GBC, (botxí del Manresa la setmana anterior).

Malgrat la dificultat, 200 manresans animaven des del primer segon de trepitjar el majestuós Buesa Arena. Els ànims estaven pels núvols a la grada. En cap moment es va deixar d’animar, i això ben segur es va notar al parquet, on un Bàsquet Manresa no es va rendir en CAP moment. Com tots sabem, ser del Manresa requereix tan sols una condició, i és tenir el cor preparat per patir. A falta de 3 minuts el Manresa perdia de 6 punts i el Estudiantes guanyava de 5, situació que enviava als de la capital del Bages a la divisió d’argent. Però això és basquetbol, i amb un parell de minuts tot pot canviar.

La eufòria es va desfermar a falta de 6.8 segons per acabar el partit, quan tota la grada va veure al seu mòbil com l’Estudiantes perdia un partit que tenia totalment guanyat. Ibon Navarro ho va veure, va escoltar els 200 aficionats (que ahir semblaven 15.000) i tal i com es veu en el següent video:

A partir de llavors tot va ser una festa. Càntics, llàgrimes, congues i felicitacions d’aficionats del Baskonia van estar presents en tot moment al final del matx. I es que el Buesa Arena és un dels estadis amb més carinyo pels aficionats manresans: allà es va començar a gestar la lliga del 98

Afició, jugadors i tècnics units celebrant la salvació al Buesa, un moment màgic en una temporada amb molts entrebancs, però que té final feliç. I es que així es el bàsquet, un esport màgic que ens regala instants màgics: en tan sols un segon pots passar d’estar en posició de descens a estar salvat.

Ho vam tornar a fer. Mai es va deixar de creure en la salvació i això va portar l’equip a lluitar fins estar a punt de guanyar. Podriem parlar de miracle, però els miracles també s’han de trobar, i com bé vaig dir fa uns dies, això a Manresa en sabem i bastant.

Felicitats a tots i cadascuna de les persones que formeu el Bàsquet Manresa: Jugadors, tècnics i afició. Som on som perquè #JuguemAmbElCor

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s