#ElMiracledeManresa

Dia 24 de maig. Diada electoral a tot el país. Que si tal partit puja 3 regidors, que si l’altre no entra al ajuntament, que si els sondejos el donaven guanyador però al final no serà alcalde… Però mentres el recompte dels vots es duia a terme, una ciutat sencera celebrava amb emoció (i llàgrimes) el final feliç d’un somni. No n’eren conscients del que acavaben de viure. El miracle havia succeït: El Manresa havia guanyat el Reial Madrid (al campió d’Europa!) i el GBC havia perdut al camp del Basket Zaragoza. El Manresa serà a la ACB un any més.Cronica-Real-Madrid-Bruixa-Manresa_TINIMA20150524_0378_5

Ara ja han passat 3 dies d’aquell ‘miracle’, i segueixo sorprès i feliç. No és per menys. El Manresa portava 2 anys descendint esportivament, un descens que no es va efectuar cap dels dos anys perquè el Burgos no té diners com per permetre’s pagar el (alt) cannon per entrar a la ACB, i també feia exactament 17 anys que el Bàsquet Manresa no guanyava al Reial Madrid, des del 24 de maig de 1998, l’any en el que el TDK Manresa va ser campió de la ACB.

Jo que vaig néixer el 1996 no recordo com es van viure la gran final de la Copa del Rei a Múrcia, o el 4t partit de la Final de la ACB al Nou Congost. Però en canvi si que recordo l’any 2007 quan el Bàsquet Manresa va conquerir la LEB per primera vegada, i des de llavors mai havia tornat a sentir petards o cotxes pitant al carrer gràcies al bàsquet. Vaig tornar a sentir una ciutat desperta i enamorada del bàsquet, una ciutat que mereix tenir un equip ACB. I els números ho demostren: La assistència mitja aquest any al Nou Congost és de les millors de la lliga, el 85% d’assistència, superant el 79% aconseguit l’any passat.

Passaran els dies, els mesos i els anys, però el partit del passat diumenge formarà part de la història del bàsquetbol manresà, que precisament no és pas curta, i perquè no dir-ho, de la història del bàsquet català i de la ACB.

Es necessitava un miracle. I a la ciutat de la Llum ja sabem què és això de fer miracles realitat. Existeixen si l’afició ho dona tot durant tot l’any. Existeixen si els jugadors mai baixen els braços. Existeixen si l’staff tècnic no dona res per perdut fins l’última jornada. A Manresa la fe pel bàsquet mou muntanyes, i les seguirà movent a la ACB.

M’agradaria felicitar a tots i cadascun dels jugadors que aquest any han passat per les files del club que més ha fitxat a tota Europa. També a tot l’staff tècnic que ha fet una brillant temporada amb uns recursos escassos, a tot el personal del club per acollir-nos cada dos caps de setmana al Nou Congost, als aficionats per posar-me la pell de gallina amb mosaics increibles, però  sobretot al bàsquet, per brindar-nos partits com el del cap de setmana passat on creure amb l’impossible ho fa possible tot.

Som i serem ACB. Perquè hem fet #ElMiracledeManresa

Anuncis

2 thoughts on “#ElMiracledeManresa”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s