La Bruixa és bipolar

Quan comença la temporada, m’agrada fer un pronòstic de quantes victòries, quants partits guanyarà el Bàsquet Manresa. Bé és cert que normalment em passo d’optimista, i acabo dient unes 11/12 victòries que assegurarien la salvació. Quan arriba la Copa, em torno a mirar el calendari, i modifico una mica la llista. Em sortien 10 victòries a final de temporada (4 de la primera volta + Andorra a fora, GBC a casa, Sevilla a casa, Fuenlabrada a casa, + 2 partits més, com UCAM, Monbus, Estudiantes. Res descabellat a la fi i al cap.

El problema arriba quan guanyes partits (èpics) contra el líder de la ACB, recordant que podem ser molt grans quan volem, però quan es tracta de guanyar equips de la NOSTRA LLIGA (la d’equips que, qui més qui menys, cada any ens juguem les garrofes per la salvació), aquelles victòries que poso a la meva llista, no aconsegueixes la victòria.

Això és el que li passa al Bàsquet Manresa aquest any. De les 4 primeres victòries, una va ser contra València, equip potent a Europa, i es va plantar cara contra el Bilbao, partit que es va perdre quan no va entrar el ‘buzzer-beater’ de Sakic. És a dir, el Manresa planta cara davant els grans. Son partits que s’haurien de contar com a victòries ‘extres’, victòries que sumen per mirar amunt, i no pas victòries de necessitat vital per l’equip.

Ahir jugavem un d’aquells partits que s’havien de guanyar. Amb la moral pels núvols després de tombar el líder de la lliga a casa, arribava al Congost el GBC de Jaume Ponsarnau. El partit va començar molt bé pel Manresa, però quan el GBC s’hi va posar, el Manresa no va poder fer res. Un trist 34% en tirs de camp, i un 5 de 25 en tirs de 3 demostren que ahir es va abusar de situacions de tir no favorables, i d’un desencert des de la línia de tir lliure preocupant (64%).

A part, personalment m’agradaria parlar de Davin White. Porto uns quants partits fixant-m’hi, i no entenc la seva dèria per llançar de 3(en posicions de tir gens favorables) quan per tots és conegut que NO és el tirador del equip (Grigonis i Dewar tenen molt millors percentatges). Un 2/9 en tirs de 3 ahir (29%, i va ser el jugador amb millor percentatge en T3 del equip) que s’afegeixen al 0/6 aconseguit a Andorra, només salvat pel 5/9 contra l’Unicaja. Crec que hi ha més jugadors que poden aportar molt més en atac (Grigonis, Sakic i Rizvic) si no es juguessin tantes pilotes des de la posició de base.

Tot i el mal partit, el Manresa segueix empatat amb Sevilla i Fuenlabrada a la part baixa de la classificació. La salvació estarà molt i molt cara aquest any.

A tot això afegir la mala noticia que hem rebut avui: AJ OGILVY es DESVINCULA del Bàsquet Manresa, ja que no està recuperat de la lesió i no podrà aportar al equip. Una verdadera llàstima. És molt probable que si AJ Ogilvy no hagués estat tota la temporada lesionat, estariem parlant d’altres coses ben segur.

Agafeu-vos fort, que ens esperen uns 9 partits complicadíssims, 9 finals on l’equip ha d’estar totalment concentrat per sumar victòries. Ara ja no es tracta de jugar bé, sinó de sumar. Tots junts ho podrem aconseguir.

 SOM-HI RESA!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s